Quin paper té l’art en la nostra vida? Pot ajudar-nos a entendre el que sentim, a posar nom a emocions o a construir la nostra identitat?
Amb aquestes preguntes neix DIJOUS DE PEL·LÍCULA, el nou cicle de cinema de Cotxeres Borrell dins la línia d’especialització Arts i Benestar. Una proposta que vol anar més enllà de la projecció cinematogràfica per convertir cada sessió en una experiència compartida.
Cinema per mirar cap endins
El cicle presenta tres pel·lícules que tenen un punt en comú: totes giren al voltant de figures artístiques i mostren com la creació pot esdevenir una eina per transitar moments vitals complexos.
L’art hi apareix com a llenguatge, com a refugi i també com a forma d’afirmació personal. Històries que ens permeten apropar-nos a processos creatius, però també a conflictes interns, relacions i contextos que marquen la vida dels artistes.
Més que cinema: un espai de diàleg
Cada sessió compta amb la presentació de l’especialista en artteràpia Irene Marzo, que aportarà claus de lectura per connectar les pel·lícules amb el benestar emocional.
En acabar la projecció, s’obrirà un espai de diàleg amb el públic per compartir impressions, reflexions i experiències. Un moment per parar, escoltar i generar pensament col·lectiu a partir del cinema.
Tres mirades sobre l’art i la vida
El cicle inclou tres títols que aborden la relació entre art i vida des de perspectives diferents:
- Frida – 9 d’abril – 19h
Un recorregut per la vida de Frida Kahlo, on el dolor i la identitat es transformen en creació. - Loving Vincent 7 de maig – 19 h
Una experiència visual única que ens acosta a l’univers de Van Gogh a través de la pintura en moviment. - Big Eyes 4 de juny – 19h
Una història sobre autoria, reconeixement i identitat en el món de l’art.
Totes les projeccions són en versió original subtitulada i formen part d’una programació pensada per connectar cultura i benestar.
Una invitació a viure el cinema d’una altra manera
DIJOUS DE PEL·LÍCULA és una invitació a mirar el cinema amb uns altres ulls: no només com a espectadors, sinó com a participants actius d’una experiència que ens interpel·la.
Perquè, al cap i a la fi, l’art no existeix sense qui el mira. I potser en aquesta mirada també hi ha una oportunitat per entendre’ns millor.
