Qui era en Tísner?

Acabada la contesa, s’exilia a Mèxic amb altres catalans com en Pere Calders (el seu cunyat). Col·labora amb el seu pare, el dramaturg Avel·lí Artís, en la publicació de La Nostra Revista, que després, sota la seva direcció, es transforma en La Nova Revista. Torna a Catalunya el darrer dia de l’any 1965, després de vint-i-cinc anys d’exili. A Catalunya, participa en l’Assemblea de Catalunya, engega la recuperació del Centre Català del PEN, del qual esdevé el primer secretari general, i col·labora en la creació de l‘Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) de la qual és president del 1990 al 1994. Posteriorment n’és nomenat Soci d’Honor. Conegut popularment amb el pseudònim de Tísner en la seva faceta de caricaturista satíric a revistes com Papitu, L’Esquella de la Torratxa o El Be Negre, posteriorment també utilitza aquest nom per signar la seva obra literària. 556 Brigada Mixta és la seva primera novel·la, escrita a l’exili i que parla de la guerra.

A Mèxic fa de publicitari amb Pere Calders i, durant quatre anys, és escenògraf al Canal 4. Precisament una novel·la a mig camí entre la ciència-ficció i el realisme, sobre aquest canal de televisió, li serveix per a guanyar el premi Sant Jordi amb L’enquesta del canal 4, l’any 1972. També guanya el premi Prudenci Bertrana el 1969 amb Prohibida l’evasió. Altres destacades novel·les seves són: Les dues funcions de circ, Paraules d’Opòton el vell, Els gossos d’Acteó, El boà taronja, L’arriscada expedició dels pitecantrops del Montgrony o L’invent més gran del segle vint. De la seva memòria prodigiosa i de la seva habilitat narrativa en sorgeixen, a més, obres com Al cap de vint-i-sis anys, El pla de la Calma, Fora de joc, Guia inútil de Barcelona, Mèxic i La diàspora republicana, llibres a mig camí entre la biografia i la ficció. Una de les millors aportacions a la literatura i a la història ve a través de les seves memòries en els reculls anomenats Viure i veure.

En aquests reculls és on apareix l’Avel·lí Artís-Gener amb tota la seva grandesa, amb els fets importants i amb les anècdotes que adquireixen la qualitat de categoria, amb milers de personatges i de detalls que sembla impossible que es puguin recordar. L’Obra completa pot ajudar a copsar la força de la narrativa de Tísner. S’hi detecta una alenada potent de frescor, d’actualitat, d’ironia i de vitalitat. Els seus darrers treballs recopilen també anècdotes de la s eva vida a través de diferents personalitats amb els llibres Ciris trencats i Més ciris trencats. També és traductor al català d’obres d’autors reconeguts, com ara Cent anys de solitud, de Gabriel García Márquez, o L’Aleph, de Jorge Luís Borges.

Avel·lí Artís-Gener, al marge de la seva activitat literària, és també un lluitador incansable per les llibertats de Catalunya, per la democràcia i pel progrés de la humanitat. Periodista de carrer, escenògraf agosarat en el teatre i en el cinema, escriptor de novel·les, de relats, d’obres juvenils, de memòries, de reportatges d’investigació, és un clar exemple de tota una generació d’escriptors. Obert i afable, l’autor porta una vida plena d’incidències que l’ajuden a formar un món literari propi. Avel·lí Artís-Gener mor a Barcelona el 7 de maig del 2000. En ocasió del centenari del seu naixement, l’any 2012 s’organitzen nombroses activitats per a commemorar la seva figura.

Font: escriptors.cat
Fotografia: Salvador Sansuán