El projecte
Com es pot reparar una ferida que ha estat silenciada durant dècades? Quin paper tenen les persones que van presenciar, ignorar o desconèixer una situació d’abús? I com pot el teatre contribuir a un procés de reparació?
L’ESQUERDA és una proposta teatral de Jorge-Yamam Serrano que aborda la reparació dels abusos sexuals patits durant la infància en l’àmbit educatiu. A través d’una dramatúrgia poètica i d’un dispositiu escènic que combina interpretació, instal·lació i elements visuals, l’obra reflexiona sobre la memòria, el silenci i la responsabilitat col·lectiva.
La protagonista és una persona d’uns cinquanta anys que recupera sobtadament el record d’un abús sexual patit a l’escola durant la infància. Després de dècades de silenci, s’enfronta a la necessitat de reconèixer, expressar i compartir allò que va viure.
La peça es planteja com un acte de reparació simbòlica, però també com una celebració imperfecta de la vida: la possibilitat de continuar vivint sense haver d’amagar les esquerdes de la pròpia història.
El procés de creació: reparar no és esborrar
El projecte parteix d’una idea central: reparar no significa tornar a ser com abans, sinó reconèixer el dany i incorporar-lo a la pròpia història.
La investigació artística posa el focus en la reparació simbòlica de les persones supervivents d’abusos i en el paper que poden tenir-hi les persones del seu entorn, les institucions i la societat.
La companyia introdueix així la figura dels «tercers»: familiars, companys, professorat, responsables institucionals i totes aquelles persones que, directament o indirectament, formen part del context en què es produeix l’abús.
Aquesta perspectiva qüestiona la idea que un abús sigui únicament una qüestió entre dues persones. El silenci, la indiferència i les estructures que permeten ocultar-lo també formen part del problema.
En aquest context, el públic adquireix un paper especialment significatiu. Les persones espectadores ocupen simbòlicament la posició d’aquests tercers, amb la possibilitat de mirar, escoltar i reconèixer una història que durant molt de temps ha romàs oculta.
La proposta, desenvolupada per TeatrodeCERCA, és un encàrrec de la Síndicatura de Greuges de Barcelona i compta amb la col·laboració de la comissió de reparació de supervivents d’abusos en l’àmbit educatiu.
La ceràmica trencada com a llenguatge escènic
Un dels elements centrals de la investigació és la ceràmica trencada, esquerdada i reconstruïda, que es converteix en metàfora de la memòria i de la reparació.
La companyia pren com a referència el kintsugi, una tècnica japonesa de reparació de ceràmica que utilitza l’or per destacar les fractures en lloc d’amagar-les.
Aquesta pràctica inspira tant l’univers visual de l’obra com la seva estructura dramatúrgica.
De la mateixa manera que una peça de ceràmica es reconstrueix a partir dels fragments, la història de la protagonista es desplega a través de records, silencis i experiències que progressivament adquireixen una nova forma.
La fragmentació es trasllada a diferents dimensions de la posada en escena: els objectes, l’espai, la narració i la relació amb el públic.
El projecte també explora la possibilitat d’estendre aquesta experiència més enllà de l’escenari, incorporant elements instal·latius als espais d’accés i circulació del teatre.
La mirada, el temps i la memòria
La proposta escènica es construeix principalment a partir d’un monòleg.
En el plantejament inicial, el públic entra a la sala i troba la protagonista asseguda d’esquena, davant d’una llarga taula de menjador escolar. Tant ella com les persones espectadores miren cap a una mateixa foscor.
A mesura que avança la representació, la protagonista es gira progressivament cap al públic. Aquest moviment esdevé una metàfora del reconeixement, de la necessitat de ser vista i de la possibilitat de compartir allò que havia quedat silenciat.
Un altre dels eixos de la recerca és la percepció del temps després d’una experiència traumàtica.
La companyia investiga com el passat pot continuar present en la vida adulta i com aquesta alteració temporal es pot expressar escènicament.
Entre els recursos que explora hi ha el tractament de la veu, els retards sonors, la dissociació entre paraula i moviment i les projeccions audiovisuals capaces d’aturar, alentir o invertir el temps.
L’univers visual es construeix principalment a partir del blanc, amb la presència del blau, el daurat i el negre. La fragilitat de la porcellana, els fragments de ceràmica i les referències a l’obra de l’artista Bouke de Vries contribueixen a definir l’estètica de la proposta.
La companyia: TeatrodeCERCA
TeatrodeCERCA és una companyia amb residència a Barcelona que va iniciar la seva trajectòria amb un teatre realista, proper i domèstic, representat als salons de cases particulars.
Amb més de 350 funcions en aquests espais, la companyia va desenvolupar un llenguatge escènic vinculat al teatre de proximitat i a la creació en espais no convencionals.
Posteriorment, ha traslladat aquesta manera d’entendre el fet teatral a escenaris convencionals, mantenint l’interès per la relació directa amb el públic i per les possibilitats expressives de cada espai.
Entre les creacions vinculades a Jorge-Yamam Serrano destaquen Que vaya bonito, reconeguda amb el Premi Moritz-FiraTàrrega 2012 i finalista als Premis Max al millor espectacle revelació 2014; Camargate, una proposta de teatre documental polític; i La revelació, estrenada al Teatre Lliure i finalista al Premi BBVA de Teatre 2020.
La seva trajectòria combina creació contemporània, investigació escènica i una mirada crítica sobre la realitat social.
Fitxa artística
Direcció i dramatúrgia: Jorge-Yamam Serrano
Interpretació: Cristina Gamiz
Ajudantia de direcció: Ines Jimenez
Espai sonor: Diego Paqué
Audiovisuals: Nico Aguerre
Il·luminació: Marc Inglés
Vestuari: Ana Sabina
Producció: TeatrodeCERCA i Síndicatura de Greuges de Barcelona
Col·laboracions: Carla Rovira, Anna M. Ricard, Leonor Paqué i Comissió de reparació de supervivents d’abusos en l’àmbit educatiu.
Durada estimada: 75 minuts
Format: Petit i mitjà format
Edat recomanada: A partir de 15 anys
