🥈Premi finalista:
Què significa travessar una frontera? Què passa quan una persona arriba a un territori desconegut? I quins límits, visibles o invisibles, condicionen la nostra capacitat d’acollir els altres?
Ocells a la frontera és una proposta escènica de nova creació que explora l’exili, les migracions i les fronteres com a espais de trànsit, tensió i transformació.
A través de la interpretació, el moviment, la música, la veu i el vídeo, el projecte investiga com les fronteres geogràfiques, però també les emocionals i les socials, condicionen la convivència, la identitat i el sentiment de pertinença.
La peça proposa una mirada sobre el desplaçament i la recerca d’un lloc propi, posant en diàleg les experiències individuals amb les realitats col·lectives de l’exili.
Sinopsi
Abans de l’alba se sent un fort estrèpit.
Una barca, amb un home inconscient a l’interior, apareix prop d’un campament de refugiats. La seva arribada genera por i desconfiança entre les persones que habiten aquell lloc de pas.
Una dona decideix acollir-lo i tenir-ne cura.
A partir d’aquest gest es desplega la història de l’home i la d’una comunitat marcada per l’exili i el desplaçament.
El relat situa l’acollida al centre de la proposta i obre preguntes sobre la por, la solidaritat i les relacions que establim amb aquelles persones que percebem com a desconegudes.
El procés de creació: de la dramatúrgia a l’escena
El projecte es troba en una fase de desenvolupament escènic, després d’un primer recorregut de treball textual i conceptual.
La companyia inicia una etapa centrada en la transformació d’aquests materials en una proposta teatral que articuli els diferents llenguatges que intervenen en la creació.
La residència artística es planteja com un espai d’investigació i experimentació, en què el treball amb els intèrprets permetrà desenvolupar les situacions escèniques, consolidar la dramatúrgia i aprofundir en la relació entre cos, veu, imatge i so.
Un dels objectius principals és explorar com aquests elements poden construir un paisatge escènic capaç d’expressar les experiències de desplaçament, memòria i recerca de pertinença.
La companyia treballarà també en la definició del ritme de la peça, la progressió de les escenes i la relació amb el públic, amb especial atenció a les possibilitats expressives dels espais de proximitat.
Un llenguatge escènic construït amb diferents disciplines
La proposta combina interpretació, composició visual, moviment, música i creació sonora.
El treball amb el cos i l’espai parteix d’exercicis d’improvisació i composició amb els intèrprets, a través dels quals es generen materials que contribueixen a construir les diferents situacions de l’obra.
La dramatúrgia es desenvolupa paral·lelament als assajos, organitzant i estructurant els materials creats per definir la progressió narrativa i escènica.
L’espai visual també adquireix una funció activa. La relació entre la llum, els objectes i la disposició espacial contribueix a construir l’atmosfera de la peça.
La música i el paisatge sonor no es plantegen únicament com a acompanyament, sinó com a elements que participen en la construcció del relat escènic.
Aquesta integració de disciplines permet explorar formes de narració que van més enllà de la paraula i que situen el cos, la imatge i el so com a vehicles de memòria i expressió.
La residència: creació i diàleg amb el públic
Un dels aspectes destacats del projecte és la voluntat d’obrir el procés creatiu al seu entorn.
Durant la residència, la companyia preveu desenvolupar activitats que permetin compartir el treball en curs, com ara assajos oberts o espais de trobada amb el públic.
Aquestes activitats es conceben com una oportunitat per contrastar els materials escènics, recollir mirades diverses i generar un diàleg al voltant dels temes que aborda l’obra.
El projecte manté, a més, vincles amb entitats i iniciatives de l’àmbit social i de l’accessibilitat, com CEAR Catalunya (Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat) i Teatro Accesible.
Aquestes relacions formen part d’una voluntat de connectar la creació artística amb les experiències i les reflexions de persones i col·lectius vinculats a la migració, l’exili i la memòria.
El treball desenvolupat durant la residència està previst que tingui continuïtat en la posada en escena de l’espectacle, amb una estrena programada inicialment per al desembre de 2026 a la Sala Fènix de Barcelona.
La companyia: Meridiano 70ymedio Teatro
Meridiano 70ymedio Teatro és una companyia fundada a Xile l’any 2001 per la dramaturga i directora Marcela Terra.
La seva trajectòria se centra en la dramatúrgia contemporània i en la investigació de les relacions entre el cos, el text i els diferents llenguatges escènics.
Des de la seva arribada a Barcelona, la companyia ha desenvolupat projectes en espais i festivals com el Teatre Tantarantana, La Seca Espai Brossa i el Festival Test d’Avinyó.
Entre les seves creacions destaquen Glaçats, Regreso al camí de la retirada i Deserts de la Memòria.
El seu treball es caracteritza per una recerca escènica continuada, amb una atenció especial a la composició visual, la presència física i la construcció de paisatges escènics.
Les seves propostes exploren qüestions relacionades amb la memòria, el territori i l’experiència contemporània, integrant diferents disciplines en un mateix llenguatge creatiu.
Fitxa artística
Autoria i direcció: Marcela Terra
Interpretació: Padi Padilla i un segon intèrpret en procés de definició
Música original: Diego Caicedo
Disseny escènic, il·luminació i vídeo: Consuelo Barrera
Producció: Meridiano 70ymedio Teatro
Traducció: Miquel Vilanova
Durada prevista: Entre 60 i 70 minuts
Format: Espectacle de proximitat, adaptable a diferents espais escènics
