LES ARTS A CASA

El Centre Cívic Cotxeres Borrell va haver de tancar les portes el passat 14 de març a causa de la COVID-19. Per aquest motiu les exposicions programades no es podran veure pel moment com s’ha fet normalment. 
Nosaltres volem compartir noves formes d’endinsar-nos en l’art, buscant propostes que ens permetin gaudir l’art des de casa. Molts museus han obert les seves portes a través del seu web i molts artistes segueixen treballant en els seus projectes. 

Volem compartir diversos materials com: exposicions que s’inauguren virtualment fins a artistes que ens expliquen en què treballen durant el confinament. Així podrem seguir gaudint de l’art, que sempre i més en dies com aquests és tan necessari.


CCCB
L’arxiu digital del CCCB

El CCCB fica a l’abast el seu arxiu digital on podem trobar-hi diferents entrevistes, conferències i articles. https://www.cccb.org/ca/multimedia/arxiu

Si no vas ser a temps d’anar a veure l’exposició “Gameplay”, pots veure el reportatge de la mostra al web: https://www.cccb.org/ca/multimedia/videos/reportatge-de-lexposicio-gameplay/233526

També s’hi pot trobar tot de material entorn la recent exposició de “Feminismes” i moltes més: https://www.cccb.org/ca/multimedia/videos/reportatge-de-lexposicio-gameplay/233526

 

 


INSTITUT DEL TEATRE
Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques
Fotografies, documentació, cartells, vestuari… tot això i molt més a la pàgina web del MAE de l’Institut del Teatre. Podem veure a les imatges alguns dels cartells que trobareu al web.
També podem trobar-hi titelles, fotografies, i moltíssimes coses més en l’inmens arxiu digital de la institució.

http://www.cdmae.cat/

 


L’Anna Casadevall Sayeras ens ha contestat unes preguntes sobre com porta el confinament i l’obra que està realitzant aquests dies. Havia d’exposar aquesta primavera al Centre Cívic i esperem poder veure la seva obra en viu molt aviat!

L’Anna Casadevall Sayeras (1990), reconeix el seu camí d’aprenentatge i inspiració en el món vegetal. A través de diferents tècniques fa referència als sistemes verds: al moviment de les plantes, a la seva morfologia i al seu ordre temporal. Imatges per intuir valors en la dimensió social, l’estructura espacial i la lògica comunicativa d’aquests éssers, i per extensió en les creacions humanes. Imatges que en realitat, al cap i a la fi, la seva raó de ser és que siguin contemplades.

  1. Què tal estàs? com portes el confinament?

Estic bé, estem sans i estic treballant. Sí que estic remoguda però em sento molt privilegiada.

Em va bé estar atenta i creativa perquè tot és molt incert i m’hi enganxo, trobo que hem d’anar amb molt de compte perquè la informació que rebem és molt confusa. Intento convertir aquesta incertesa en oportunitats per millorar. Així que estic molt activa dedicant-me a l’arquitectura i a la pintura que són com vull relacionar-me amb el món, poder exercir-les ara durant el confinament m’ajuda a donar sentit i a mantenir la ment elàstica, si més no em fa feliç aprofitar el temps així. Bé a vegades és una actitud que he de defensar, quan estic mandrosa i la peresa m’abraça: és que he abaixat la guàrdia. De fet si rebobino uns dies, a l’inici del confinament, vaig provar d’hivernar dormint unes 17h cada dia durant dos dies, sincerament no volia dormir més i no podia aixecar-me, com si la gravetat hagués augmentat i jo fos de plom: estava superada. En sortir d’algun d’aquests sons profunds i somniadors vaig aconseguir revertir el meu estat d’ànim al acceptar dues coses: 1- no es tractava d’un confinament on sols ens demanen esperar, sinó que és una pandèmia i farà trontollar tot el món, tot passarà i tot haurà canviat; i 2- no volia esperar, vull preparar-me i estar activa en aquest canvi.

Suposo que cadascú té la seva lluita en la pandèmia que a la vegada és una lluita molt personal. Les sensacions a les què faig front ara són petiteses comparades amb la vulnerabilitat i por en què viuen les persones infectades i les que les estan cuidant, persones que s’estan quedant sense feina, i persones en altres situacions molt difícils des d’abans de la pandèmia. És un dol molt gran tantes morts soles i ofegades, algunes d’elles per cuidar als malalts sense poder-se protegir degudament, penso que sí, que la manca de professionalitat i les corrupteles polítiques són responsables de la mala gestió de la pandèmia.

  1. Com creus que està afectant a nivell cultural la crisi? i a nivell de producció artística?

Bé considero que el virus no atura la producció però les fraudulentes decisions preses per l’Estat sí que aturen la cultura. Per sort tenim les xarxes socials a través de les quals ens podem informar i compartir en paral·lel als 15M€ destinats a televisions privades, o allò dels concerts als terrats. Crec no ha parat la producció –excepte si no tens accés a cap material- ni el saber-se organitzar, el què falten són recursos per apostes regeneratives, i si no podem tenir accés a la producció dels creadors – artistes, investigadors, arquitectes, etc. – la cultura deixa d’existir. I en detriment del consum, que ara és bàsicament digital i en pantalles, la presència física és insuperable.

Pel què jo estic veient i seguint els creadors/es no aturen la producció que potser agafa ritmes i formats diferents i l’anhel de millora i la voluntat d’aprenentatge ara només poden revolucionar-se, investigar i experimentar amb més raons de pes i per necessitat, causa-efecte que en situacions excepcionals prenem decisions excepcionals, és vital que es doni aquest moviment. D’alguna manera la creativitat està molt relacionada amb la llibertat i ara més que mai ens cal per ser autocrítiques, compromeses i donar suport al negoci petit, al producte local, als teixits de suport mutu i teixits de diversió.

I trobo que és d’agrair tenir art a les parets de casa, art a les pantalles, art als llibres, art per fer, art on asseure’s, … Un confinament sense cultura seria molt tens, estic segura que ens ajuda a sentir-nos menys aïllats/des. Trobar-nos en aquesta “òptica” quotidiana i repetitiva incrementa la vàlua dels detalls, i és divertit veure coses que abans no veia. La qualitat de l’arquitectura hi té un paper important, l’espai en què vivim ens afecta a l’ànima i viure en llocs espacialment defectuosos -mala llum, baixa salubritat, mala construcció, freds amb altes pèrdues energètiques, sense verd, desproporcionats, especulatius, etc.- té un efecte directe en el nostre cos i la nostra ment i habitar és per extensió del nostre cos i la nostra ment la nostra llar, que ens ha de ser confortable i posar les coses fàcils. No tothom té el luxe de viure en espais que ajuden/recolzen els estats d’ànim que cada persona pateix durant un confinament. Des del meu punt de vista imagino que hi ha un horitzó i té a veure amb les nostres arrels en aquest planeta, i ser millors persones passa per ser co-habitants i ser responsables dels ecosistemes de la Terra. Quan penso que l’epicentre d’aquesta pandèmia rau en l’abús i la destrucció del món natural i salvatge considero que la crisi més gruixuda ara és aquesta. Trobo que està molt relacionat el tracte que donem a la natura amb l’avenç com a societat, i encara que la bona arquitectura és implícitament sostenible no totes les pràctiques ho són i reflexiono força en com insistir més en una arquitectura polititzada pel respecte al medi ambient que integri la construcció i la destrucció en el formar part del paisatge natural amb la important balança dels recursos naturals, la sostenibilitat i el consum energètic. Els humans hem quedat parats i el món segueix donant voltes, som diminuts!

  1. Explica’ns el teu cas. En aquests dies estàs elaborant més obra?

Si bé és cert que els projectes d’abans del Covid-19 han quedat parats-posposats, com ara l’exposició que teníem planejada amb vosaltres a Cotxeres de Borrell, per sort he aconseguit no deixar de pintar i he aprofitat per posar ordre, per fer un arxiu i per reflexionar sobre la producció. Les obres estan parades i els projectes i concursos prorrogats o cancel·lats, però nosaltres no hem parat i estem fent una feina molt maca d’arquitectura per concursos públics molt adients per la situació actual

He aconseguit no deixar de pintar i reflexionar sobre la producció també a través de fer aquesta entrevista. A més estic dedicant temps en arxivar i catalogar pintures i dibuixos des de 2016 fins avui i ha estat revelador reconèixer un fil conductor.

  1. Si és així, creus que la temàtica o allò que abordes està canviant pel context en el que ens trobem? Quins impediments/avantatges et causa aquest context a nivell artístic?

Sí, inevitablement.

De fet abordar, abordar… , m’agradaria dir que abordo l’arquitectura, i no pas algun tipus d’arquitectura o forma. I pel què fa a la pintura també l’entenc així, com arquitectura, però d’una manera molt més absurda. En ambdues disciplines penso que són crucials les relacions traduïdes en espai, la confluència d’elements, formes i colors. No sento que hagi d’interrompre la temàtica sinó intensificar-la i seguir insistint en el vincle humà-natura, ja que l’arquitectura-paisatgisme és un dels ponts de com l’habitem. A escala més petita reflexiono molt sobre una arquitectura ben construïda per ser més propera a un paisatge i capaç de conviure amb la biodiversitat, adequada per formar part d’un ecosistema. És clar que per això ha de tenir una correlació directe amb l’experiència física del clima del lloc i en conseqüència de la imatge natural, arrelada al paisatge cultural i material hauria de ser una arquitectura fàcil de llegir i entendre en relació amb l’entorn. Jo diria que cal esponjar les ciutats i que respondre al clima també té a veure amb l’eficiència energètica. No he acabat de treure l’entrellat sobre els aires condicionats i el Covid-19, però sembla que serà millor no dependre tant de les màquines per aconseguir el confort i guanyar en autonomia.

Vaja que estic aquí tancada i obsessionada amb les atmosferes del medi natural i en aspectes formals de com es crea, creix i es transforma la naturalesa. Són faccions, processos i fenòmens traslladables a l’arquitectura, i a través del dibuix ho puc introduir de manera més intuïtiva, trobar la dinàmica de formes harmònica i forta.

Pel què fa a impediments/avantatges aquests dies agraeixo molt el fet de no tenir pressa en produir per acabar. Considero que va bé digerir les coses a vegades, com les vaques que tenen tres estómacs, i anar al seu temps m’ajuda a donar més voltes de rosca, a veure més, a rectificar, a deixar refredar, i tornar-hi més tard. El fet de poder “irme por las ramas y volver” ho trobo essencial. Normalment treballem dins un remolí de presses i poques vegades puc dir que sigui positiu per l’obra… normalment com més puc definir un projecte menys es basa l’arquitectura en un dibuix sinó en el món dels materials, la construcció i l’aire. I el pitjor desavantatge és no tenir el directe, la presència.

Un altre tema és que no tinc el meu material aquí i he trobat unes llibretes A5 i unes ceres a l’oli que em tornen boja, els formats nous sempre porten sorpreses, i estic treballant amb colors, cosa que és força nou i entretingut.

  1. Si estàs produïnt obra, pots explicar-nos quina i parlar-nos dels teus projectes actuals?

Dibuixo flors, bodegons de flors vives. Les plantes tenen quelcom molt interessant en el seu funcionament per créixer, reproduir-se i relacionar-se, la morfologia es basa en ser modular i difosa, la relació entre l’escala i la forma és increïble, són extensives! Un ésser vegetal gairebé es pot entendre com un paisatge. Fent aquesta entrevista he recordat que de petita m’intrigava molt un quadre de casa els meus avis, un bodegó d’animals morts, el trofeu d’una bona caça, majestuosos ànecs verds i grisos acompanyats de raïm i alguna poma que rodolava pel terra. El coll dels ànecs serpentejava d’una forma despreocupada, caiguda i morta. No em feia cap gràcia, aquella imatge a la paret del menjador ni tampoc relacionava que aquella visió pertorbadora era dels mateixos camps on sortíem a córrer, jugar i experimentar la llibertat. Les sensacions que em despertava aquell quadre no les he volgut mai tenir penjades a casa, no per un tema estètic sinó perquè està obsolet contemplar la natura d’aquesta manera, o sí que és una qüestió d’estètica restauradora, com vulgueu dir-li. Quan miro les sèries de flors que he fet són un bon viratge al bodegó. Em convenç entendre’ls com uns bodegons de natura viva, bodegons que podrien ser entesos com un ecosistema, com un paisatge, al cap i a la fi. No diria que pinto sota aquest concepte, és una sensació més difosa i les imatges són més ambigües cosa que trobo que ja està bé, perquè en realitat és molt més senzill, m’agraden les flors i la seva imatge la trobo positiva. I és que en el fons són només imatges per ser vistes, i només volen ser boniques, perquè la bellesa és una experiència necessària.

Acabo amb una petita faula pel el dol i el confinament, que ambdós tenen en relació l’aire que respirem:

“Abans d’anar a dormir les meves àvies feien dues coses ben diferents. L’una obria la finestra perquè corregués l’aire, l’altre explicava que totes les vides humanes que varen morir soles, ofegades, degut al Covid-19 se’ls va fer una vetlla global, el fi de la pandèmia va ser celebrada amb la prohibició absoluta de la tal.la de l’Amazones on els esperits del Covid-19 resten guardians per la preservació de les selves mai explorades i la pandèmia es va convertir en la preservació del pulmó més gran del planeta.”


ENTREVISTA AMB L’ANNA JORNET
L’Anna Jornet, fotògrafa, ens envia aquesta reflexió acompanyada d’algunes de les seves obres:

Tot i que estic acostumada a desenvolupar la pràctica fotogràfica a través de projectes, habitualment porto la càmera a sobre i fotografio el que em commou. Durant aquests dies de confinament tan insòlits he aprofitat per recórrer el meu propi arxiu, totes aquelles imatges que he anat generant fora del marc d’un projecte i que obeeixen més aviat a un estat emocional. M’he dedicat a jugar amb elles, a editar-les i reeditar-les.

 

CaixaForum i #arteconfinado

En la web del CaixaForum ( https://coleccion.caixaforum.com/ ) podem trobar des de les obres de la col·lecció, amb les fotografies i explicacions d’aquestes, fins a articles i conferències.

A més, amb el hastag #arteconfinado s’han compartit una sèrie d’obres comentades i conferències que podeu trobar al seu canal de YouTube.

Podem veure-hi el cas de Sebastião Salgado, que ens comenta la seva fotografia “Iceberg entre la isla de Paulet y las Shetland del Sur, en el mar de Weddell. Península Antártica.” ( https://www.youtube.com/watch?v=4WjpRTWCeLs&list=PL9679ED49B2212447&index=13 ) L’obra forma part del projecte “Gènesis” amb fotografies fruit de més de 30 viatges i executat durant vuit anys, del 2004 al 2012.

També trobarem el cicle de conferències “Variaciones sobre la Ciudad”, entorn l’exposició Càmera i Ciutat, realitzades telemàticament.


 

Hem vist com l’art en aquests dies ha entrat dins les nostres cases amb visites virtuals, material audiovisual i molt més. No són poques les iniciatives solidàries i les xarxes de suport que aquestes setmanes fiquen el seu gra de sorra a l’emergència social i sanitària.

En el camp de la fotografia s’han engegat també algunes iniciatives com és el cas de Fotografies contra la Covid: https://www.fotoscontralacovid.com/

“Fotógrafas unid@s para luchar contra la Covid-19”. En la iniciativa 150 fotògrafes venen les seves fotografies per recaptar fons per Médicos Sin Fronteras.

 

Una altra iniciativa és el llibre digital solidari MIRADES, de Marc Currius Comella i Sergi Boixader Catot. El llibre recull captures de diversos paisatges de Catalunya i dóna suport econòmic a la investigació entorn el Covid-19. https://byaurea.com/mirades

 

A més, aquests dies els objectius de les càmeres travessen finestres i balcons sota el hashtag #Phedesdemibalcón a Instagram, iniciativa del Festival PHotoEspaña. Un recull diari d’aquestes captures s’exposen a la galeria virtual del seu web ( https://www.phe.es/ ).

Jordi Flores (@miralflores) i el dramaturg Josep Maria Miró des del Poble-Sec (@mirojosepmaria) també participen de la iniciativa, podeu veure’n més fotografies al seu perfil d’Instagram.

Jordi Flores (@miralflores)

 

Josep Maria Miró @mirojosepmaria)


TUCHO BERGERET

Tucho Bergeret, artista resident Barcelona, ens ha respòs unes preguntes sobre com porta el confinament. De professió arquitecte, forma part des de 2005 de l’espai de creació Taller d’Idees. El 2008 comença a elaborar peces de petit format amb material de rebuig. El 2014 passa a concentrar-se en el tema dels vaixells i el 2015 reuneix al CC Bòbila de l’Hospitalet una part important de la seva obra en l’exposició  “Vaixells a la mar”.

Ha participat a les exposicions de DrapArt a Barcelona, Sitges i Montevideo. També participa amb una obra a les exposicions de “No Borders”, organització de suport a les persones refugiades.

Aquesta primavera havia d’exposar al Centre Cívic Cotxeres Borrell “La Mar Salada”, en aquest projecte l’artista presenta diferents models de vaixells que construeix des del seu imaginari, combina diferents materials (fusta i materials reciclats) que donen per resultat peces úniques amb un llenguatge singular i poètic que et porta cap a la seva visió de la mar. Esperem poder veure la seva obra en directe ben aviat. Us deixem les preguntes i imatges de l’obra de l’artista:

Què tal estàs? Com portes el confinament?

Amb salut, que en aquests temps, ja és molt.

Les sensacions del confinament han anat canviant a mesura que passa el temps. El primer moment va ser de desesperació, em sentia tancat a una gàbia, m’era molt difícil acceptar la situació.

La primera reflexió em va portar a plantejar-me que havia d’abaixar el ritme, adaptar-me a la meva nova realitat. Em va ajudar el ritme lent i la paciència necessàries per fer trencaclosques de moltes peces.

I va arribar la tercera setmana. Llavors vaig agafar una actitud positiva i em vaig plantejar una programació setmanal. L’oferta online desbordava les possibilitats d’absorció i acabava perdent-me quasi tot. Així que ara em planifico un programa que inclou pel·lícules, sèries, concert i també lectura, exercici i manualitats.

Després dels quaranta dies començo a plantejar-me el futur: ens en sortirem d’aquesta, però com, encara no ho sabem.

 

Com creus que està afectant a nivell cultural la crisi? i a nivell de producció artística?

La situació afecta negativament en molts aspectes. N’hi ha prou de pensar que els cinemes, teatres i auditoris estan tancats. Els carrers buits per Sant Jordi. Hi ha un temps que s’ha perdut i no es recuperarà completament, ni serà immediat. També la situació ha portat a que apareguin ofertes per internet que no existien en un arc molt ampli del panorama cultural i això és molt positiu.

 

Explica’ns el teu cas. En aquests dies estàs elaborant més obra?

El confinament m’ha impedit seguir amb el meu treball. Material i eines han quedat al meu taller i, tot i que al començament estava disposat a continuar anant-hi, a mida que la situació empitjorava em vaig adonar que, personal i col·lectivament, el millor que podia fer era quedar-me a casa.

 

Si és així, creus que la temàtica o allò que abordes està canviant pel context en el que ens trobem? Quins impediments/avantatges et causa aquest context a nivell artístic?

El context actual ens hauria de canviar a tots, perquè si no ho fem estarem exposats a que es repeteixi. La temàtica va molt més enllà de què el virus pugui aparèixer o no a la meva obra. Això influirà d’una manera més o menys visible en tot allò que fem o creem.

Respecte als impediments, com us explicava, és no poder accedir al taller. Com avantatge, la pausa que ens permet trencar les rutines que omplien el nostre dia a dia i replantejar-nos el futur.

Si estàs produint obra, pots explicar-nos quina i parlar-nos dels teus projectes actuals?

El projecte més immediat és l’exposició que havia de fer per a Cotxeres Borrell, postergada al març, al juny i actualment sense data. Estic treballant el que puc des de l’ordinador i penjo tres obres a Instagram cada deu dies, el que implica cert grau de preparació de fotos i textos.

 

 


FUNDACIÓ ANTONI TÀPIES 

Nubart i la Fundació Antoni Tàpies us ofereixen el contingut de l’audioguia de les exposicions de la institució: “Teatre, Antoni Tàpies”, “Certeses sentides i Antoni Tàpies” i “L’àcid és el meu ganivet”.

Des de casa, podeu fer un recorregut per algunes de les obres que hi ha exposades actualment a la fundació a través d’imatges i pistes d’àudio. També se’ns proposa consultar les fitxes ‘Sobre Tàpies‘ per als més petits.

A més, podem gaudir dels més de 150 vídeos al canal de Youtube de la Fundació Antoni Tàpies amb entrevistes a experts, conferències de comissaris i personalitats convidades, performances i recorreguts visuals per les exposicions.


ARTISTS IN QUARANTINE

En aquesta proposta podem veure la visió de diferents artistes sobre els moments que estem vivint actualment, la visió artística de les emocions que genera la quarantena.

La confederació de museus @internationaleonline impulsa el projecte “Artistes en quarantena“ per a donar visibilitat a les reflexions dels artistes durant el període de confinament.
S’ha convidat 16 artistes -Babi Badalov, Osman Bozkurt, Simnikiwe Buhlungu, Ola Hassanain, Sanja Iveković, Siniša Labrović, Rogelio López Cuenca i Elo Vega, Kate Newby, Daniela Ortiz, Zeyno Pekünlü, Maja Smrekar, Isidoro Valcárcel Medina, Guy Woueté, Akram Zaatari i Paweł Żukowski- a sumar-se a una reflexió que s’establirà des de les seves condicions, habitatges i llocs de treball actuals.

Les contribucions artístiques es compartiran online, a partir del 21 d’abril i progressivament, a través dels webs i xarxes socials de l’Internationale i dels museus membres.


EL PROJECTE TARRACO 360º

El projecte Tarraco 360º ens porta el Patrimoni de la ciutat romana a casa en un sol clic. Amb la vista general de la ciutat podem accedir a diferents monuments com l’Amfiteatre vora del mar, el Temple d’August, la Muralla o el Circ entre d’altres.

Tarraco 360º és un projecte realitzat pel grup SETOPANT (URV/ICAC), que a través d’un recorregut 3D per la ciutat et permet veure aquest Patrimoni de la Humanitat des de casa.

Podem veure les reconstruccions d’aquests espais en 3D, a més de veure les restes en l’emplaçament i informació històrica sobre aquests. Així, per què no fer un viatge en la ciutat i l’època romana? Pots fer-ho en el següent enllaç:

https://www.tarraco360.com/


CÀPSULES DE CONFINAMENT, Fundació Vila Casas

La Fundació d’art contemporani Vila Casas, ens ofereix “Càpsules de Confinament”.

Diversos artistes ens parlen del seu confinament, entre ells trobem Eulàlia Valldosera, Ignasi Aballí, Pilar Aymerich o Albert Serra entre molts d’altres.

El projecte busca que els artistes, des dels diversos llocs on es troben confinats, amb una imatge i un text comparteixin una reflexió entorn aquests dies. Un petit fragment d’Eugènia Balcells des de Barcelona:“En confinament

Al patí interior, a les 19:30, per una finestra oberta sento la música d’un piano sense aconseguir veure la persona que toca. Petites peces diferents que tot de gent, al terrat o a les finestres, escolten i aplaudeixen, gent que no conec. Ens saludem amb el cap o fent senyals amb la mà, ens reconeixem. (…)”

Per a seguir llegint-lo i veure’n d’altres podeu accedir al projecte mitjançant el següent enllaç: https://www.fundaciovilacasas.com/ca/capsules-de-confinament

 


Ante el Umbral, Clemente Bernard. Museo Reina Sofia.

Avui 21 d’abril, a les 18:00 de la tarda, el museu realitza una conversació online pública entre el fotògraf i el comissari a través de l’enllaç de Zoom que es pot trobar a la web anteriorment citada. 

Aquest 13 d’abril s’inaugurava des de casa aquesta exposició virtual al Reina Sofia: “Ante El Umbral” amb fotografies de Clemente Bernard i comissariada per Jorge Moreno.

La pandèmia ha fet que tot el món parés, o no. Hem vist com l’aturada ha fet que la cultura sortís al rescat per a fer-nos més amens els dies. Així s’inaugura virtualment per primer cop aquesta mostra al Reina Sofia a la qual es pot accedir en el següent enllaç: https://www.museoreinasofia.es/exposiciones/clemente-bernad

Clemente Bernard, fotògraf, documentalista i amb estudis de sociologia, marca les seves obres amb una  mirada crítica i social. “Mujeres sin tierra” (1994) o “Basque chronicles” (1987-2015) són algunes de les sèries fotogràfiques de l’artista.

Comissariada per Jorge Moreno Andrés tenim una sèrie de fotografies en línia de Clemente Bernard que mostren els carrers de Madrid un cop començat el confinament. En les obres podem veure cartells d’esdeveniments posposats, persones que no es “queden a casa” perquè no en tenen i que podem veure capturades dormint al carrer. També els guants abandonats a terra després del seu ús són protagonistes d’algunes fotografies, que sense la figura humana ens expliquen moltes coses sobre aquesta. 

L’exposició ens mostra aquesta “ciudad convertida en umbral”, allò quotidià es transforma, els espais aglomerats queden buits i les cues quilomètriques per respectar la distància de seguretat.

La plaza sola (gris el aire,
negros los árboles, la tierra
manchada por la nieve),
parecía, no realidad, mas
copia triste sin realidad.
Entonces, ante el umbral,
dijiste: viviendo aquí serías
fantasma de ti mismo.

Limbo, Luis Cernuda


Dia internacional de l’art

L’art és una de les formes més evolucionades de l’expressió humana. A través de l’art l’home pot expressar la seva visió personal ,per mitjà de recursos plàstics, sonors o lingüístics. Des de l’any 2012 se celebra cada 15 d’abril el Dia Mundial de l’Art, una data que busca donar a conèixer la importància que té l’art i sobretot el pensament creatiu, per a l’evolució del pensament humà i la resolució dels problemes que ens afligeixen.El Dia Mundial de l’Art es va establir que fos el 15 d’abril, pel fet que aquest és el natalici d’un dels majors artistes de la humanitat. Per descomptat que parlem de Leonardo da Vinci, un home que va ser pintor, escultor, dissenyador, arquitecte, poeta, biòleg i un llarg etcètera, per això se’l considera l’home de la renaixença.

La Covid-19 inspira obres artístiques que omplen un museu virtual especialitzat en la crisi  Covid Art Museum  Nace en Instagram el primer museo virtual inspirado en el coronavirus.
Notícia sobre el projecte Covid Art Museum
 

Què us semblaria fer una visita al MNAC des del sofà? I endinsar-vos en un itinerari virtual amb material audiovisual? Participar en un Quiz? Realitzar activitats amb els nens?

 

El MNAC amb #elMuseuNacionalACasa, que podeu trobar en el web de la institució MNAC ?  ens deixa tot de material per a fer més amens aquests dies.

Amb la visita virtual podràs passejar-te per les sales sense cues ni aglomeracions

També hi ha una sèrie d’itineraris virtuals com “Una Gestió Diferent del Color”, que ens passeja per una selecció d’obres del museu acompanyades d’arxius d’àudio i de text per a fer un recorregut particular per l’art de la col·lecció. En els itineraris virtuals també podem trobar “Dones Artistes” o “El Bestiari en el Romànic” entre molts d’altres

 

A #ElMuseuNacionalACasa podem trobar la iniciativa “Museum Quiz”, impulsada per diverses institucions museístiques, que vol posar a prova els nostres coneixements en aquest concurs. De dilluns a divendres a la tarda hi ha la versió familiar i els dissabtes la d’adults. Per als més petits trobem també varietat de contes il·lustrats i activitats didàctiques.  Així doncs per què no submergir-nos en una de les col·leccions artístiques més importants
del país i d’una forma molt accessible!