Entrevista a Jaume García Arija amb proposta teatral

Hem entrevistat en Jaume, tallerista de teatre de Cotxeres Borrell.

Per què actor?

Doncs realment no hi ha una raó amb molt de pes, en quant a antecedents, en el meu cas: no vinc de família d’actors ni actrius, ni de directors/es, ni tampoc hi havia cap tradició teatral ni cinematogràfica arrelada de cap tipus. En tot cas, hi havia una potencialitat que, ja de ben petit, va ser descoberta d’una manera tan concreta com anecdòtica.

El meu cas és el d’un nen amb inquietuds artístiques, al que li agradava escriure i dibuixar, llegir, crear i imaginar. Era bastant introvertit i solitari. Un bon dia (divendres a la nit) quan tenia 10 anys, tot just abans d’anar a dormir, vaig apurar el suficient com per veure a la tele el famós “1, 2, 3 Responda Otra Vez”; i aquella nit van actuar tres mims que em van fer petar de riure, em van motivar i em van obrir la possibilitat de poder expressar la meva creativitat a través del teatre. El que vaig veure a la tele era un gag pantomímic molt divertit sobre la cançó “Soy un truhán, soy un señor”, de ElTricicle.

A la setmana següent, amb 2 companys més de 5è de bàsica vam muntar el nostre primer grup de teatre: Trilobites.

Quins són els teus referents o persones que t’han inspirat per decidir a dedicar-te a aquesta professió?

Moltes persones, i moltes coses, m’han inspirat a començar i m’han animat a continuar; inclús situacions vitals i reflexions personals.

Com tot en aquesta vida, quan comences qualsevol tipus d’activitat t’inspiren i ajuden els primers tutors i tutores, docents de la matèria. En aquest cas, la pràctica teatral és d’una sensibilitat, una vulnerabilitat i una màgia, que una mala experiència pot arruïnar la carrera professional de qualsevol gran actriu i actor en potència. Jo sols puc agrair el tracte i la passió de les  persones que em van acompanyar al principi. Sempre recordo la mirada viva de la meva primera professora de teatre, la Marta Català, que em va obrir el món de la màscara i la improvisació. I tinc un record inesborrable, molt especial, de la meva professora de literatura, la Ma Antònia Bartolí; que a la vegada era la tutora i responsable de “l’assignatura lliure” de teatre durant el Batxillerat. Ella em va fer costat durant tres anys fins que vaig acabar COU i, a part de professora, va ser una gran amiga. Aquestes dues persones, juntament amb l’efervescència de l’adolescència, van fer que el verí del teatre fos més fort que qualsevol antídot.

L’Institut del Teatre ja va acabar de tornar-me boig del tot (en el sentit positiu, és clar). Allà tinc referències en professors i directors com Feliu Formosa, Josep Ma Carandell, Jorge Vera, Frederic Roda, Joan Anguera, Marissa Josa… i fins i tot el meu mestre d’armes Ricard Pous, amb el que vaig gaudir d’un món que encara em fascina: les espases i l’esgrima teatral.

El pas per l’Institut em va refermar l’idea que aquesta professió és totalment vocacional i passional, i que és aquest foc que portem a dins el que fa que encara continuem dedicant-nos-hi, perquè el que sí és despietat i duríssim és la precarietat i inestabilitat que comporta la professió. Però deixant el pla laboral de banda i centrant-nos en el teatre com a ART, crec que el món de la interpretació és una de les activitats més transversals que existeixen. És necessària una dosi de sensibilitat, valentia, sociabilitat, introspecció, humilitat, amor propi, bogeria, empatia, respecte i generositat. Una companyia de teatre és el millor exemple del que significa el treball en equip.

Nosaltres mateixos som ment creadora i matèria, idea abstracte i fisicalitat,  pont comunicatiu entre l’autor i el públic. Som l’encarnació de la ficció.

Quina és la teva especialitat?

La meva especialitat, per així dir-ho, és la interpretació. Tot del teatre em fascina: el text, la direcció, etc… de fet escric, dirigeixo i ensenyo,  però crec que jo porto a la sang la vena actoral, l’intèrpret, l’executor. La pràctica actoral interpretativa és la que més m’omple i em satisfà, i em fa créixer com a persona. No puc concebre la vida sense interpretar.

L’actor i actriu es fa, però sobretot es neix. Del contrari al primer obstacle ho deixaríem. Ho som perquè no ho podem evitar. Qui ho sent així i per la raó que sigui no ho pot realitzar sempre ho porta a sobre com una espina clavada, i això és així; segurament ho hem sentit dir mil vegades, o podem preguntar-ho a moltíssima gent que ens dirà això mateix.

M’agrada actuar i interpretar tant en teatre, com per a càmera. Hi ha per a qui una cosa li agrada més que una altra, però a mi em fascinen les dues. El treball interpretatiu intern és completament el mateix, només que són formats o gèneres, que tenen certes particularitats diferenciades, pel que la tècnica s’ha de modular i adaptar al mitjà.

Igualment de tot això només hi ha una cosa clara, i és que el teatre es fa per amor i per vocació, i està ple de sacrifici, esforç i voluntat. En cap moment és un exercici frívol, i qui es pensa que és una banalitat superficial s’equivoca totalment, i ho acaba deixant.

Tot això fa que jo, després, com a director i professor, no demani tècniques depurades ni resultats espectaculars… demano amor per la feina, voluntat, responsabilitat amb la matèria i respecte pels companys i companyes, i una gran dosi de bogeria i diversió, perquè no ho oblidem: EL TEATRE ÉS DIVERTIT.

 

 

Us vull proposar un petit exercici per demostrar-vos que en el món de la interpretació, com actors i actrius, el que hem de fer és actuar, convertir el text i la idea en acció, i per això és més important “el que ens passa” que “el que diem”.

Penseu que el text d’un personatge ha d’estar viu, i per això l’hem d’omplir d’intenció, estat físic i anímic. Per això hem de pensar en l’objectiu del personatge “el que vol”, què li passa o com es troba a nivell anímic “estat emocional” i físic.

Per veure com aquests factors condicionen i fan variar un mateix text, dotant-lo de sentits totalment diferents, agafeu un petit monòleg i intenteu interpretar-lo des de l’amor, l’odi, la indiferència, la tristor, la borratxera, una depressió, un mal de ventre, la eufòria, etc, etc…

Jo us proposo un petit fragment i us donaré circumstàncies des de on poder dir-ho:

 

-“Aquell que viu amb sinceritat i, que en topar-se amb penes i desil·lusions, no es deixa abatre, val molt més que aquell que sempre navega empès pel vent a popa. Aquest només coneixerà una prosperitat relativa. La vida no és mai massa fàcil!!!

No s’han de témer les dificultats, els obstacles, les preocupacions … fins i tot en les circumstàncies més favorables, s’ha de conservar alguna cosa de l’esperit d’en Robinson Crusoe! No hem de permetre que s’apagui aquest petit foc que portem dins l’ànima

Aquell que conserva una mica de pobresa i l’estima sense sublimar-la, posseeix un gran tresor que li recorda amb claredat la seva pròpia consciència. Aquesta veu interior no t’abandonarà mai, i mai no et sentiràs sol.

La vida ens ha estat donada per a enriquir el nostre cor…”-

 Provem de fer aquest mateix text de diferents maneres:

  1. Tal qual ens inspiri el text.
  2. Com un pare o una mare donant una lliçó de vida a un fill/a amb problemes
  3. Com un professor/a de filosofia
  4. Com un religiós en un sermó
  5. Les últimes paraules abans de ser executat
  6. Un escrit des de la presó
  7. Amb la borratxera plorosa-depressiva
  8. Amb la borratxera exaltada i agressiva
  9. Com carta de despedida en un funeral a un ésser estimat.
  10. Com a missatge d’esperança a uns nens malalts a l’hospital.
  11. Amb un “resacón del 15”
  12. Com el record de les últimes paraules d’algú abans de morir, al qui li costa parlar
  13. Les paraules que sempre recordaràs d’un avi/a
  14. Amb el menyspreu d’un nazi que veu aquest text com un missatge d’esperança per éssers inferiors
  15. Amb totes les situacions que se’ns puguin acudir més, o aquestes mateixes, afegint un mal de queixals, de cap; estem conduint, estem sota l’efecte d’alguna substància… arribant al final d’una marató, etc, etc, etc…

 

ESPERO QUE ENS VEIEM MOLT AVIAT!

 SALUT, FORÇA I TEATRE!!!

 

Jaume Garcia Arija

www.jaumegarciaarija.com